Societat // Comarca // Susqueda
Fotografia: L´exposició es troba a la sala de columnes de la presa. / Endesa
19/03/2018 06:42

Exposició commemorativa dels 50 anys de la presa de Susqueda

Es podrà visitar a la sala de columnes de la presa amb cita prèvia. Fa un recorregut pels diferents àmbits de la instal·lació i la seva empremta social i mediambiental.

Redacció

Dins dels actes de commemoració dels 50 anys de la presa i de l’embassament de Susqueda, aquest passat divendres al matí es va inaugurar a la sala de columnes de la presa de Susqueda una exposició sobre la història del complex hidroelèctric i el seu entorn. La mostra, patrocinada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en col·laboració amb Enel Green Power (la branca d’energies renovables d’Endesa), té com a objectiu compartir amb el visitant les peculiaritats d’aquesta singular infraestructura i la seva ubicació.
 
L’exposició està dividida en 5 àmbits temàtics diferents (l’embassament de Susqueda, la construcció de la presa, els aprofitaments hidroelèctrics, el riu Ter, i el patrimoni del mateix riu: fauna i flora) a través de plafons que aglutinen fotografies, il·lustracions, gràfics i textos, i que conviden a fer un recorregut visual, còmode, intuïtiu i agradable per als visitants. Tot, dins d’un espai amb un atractiu arquitectònic únic.
 
La mostra es complementa amb vint-i-tres peces del Fons Històric d’Endesa procedents de diverses centrals hidràuliques del territori (algunes de les antigues Hidro Empordà i HECSA) que representen l’evolució i la trajectòria tècnica d’aquest tipus d’infraestructures i esdevenen un testimoni material d’arqueologia industrial. Així, podrem trobar diferents quadres de comandament (de marbre i de pissarra), un regulador, un controlador, un reòstat (una resistència que pot variar el corrent d’un aparell), un para-llamps, un transformador d’oli, i diferents instruments de mesura com un decibel·límetre, un teodolit (mesura angles verticals i horitzontals), un fasímetre (mesura la diferència de fases entre dues magnituds elèctriques) i un paral·lelògraf (mesura paral·lels), entre d’altres. 
 
També es va presentar una visita virtual en 360º del complex que, mitjançant un codi QR, permetrà realitzar una visita virtual tant per la central com per l’embassament per conèixer tots els detalls d’aquells punts i indrets més interessants i sorprenents. Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva i Enel Green Power.
 
Finalment, aquesta museografia també compta amb una maqueta del poble de Susqueda que s’ha instal·lat a la banda esquerra de la presa, a l’aire lliure, i que reprodueix orogràficament la vall on s’ubica la infraestructura, i en la qual hi ha col·laborat la Diputació de Girona.
 
L’exposició romandrà oberta els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores, fruit d’un conveni entre Endesa i l’Ajuntament de Susqueda, mitjançant el qual la companyia ha cedit al consistori selvatà la sala de columnes de la presa per organitzar i gestionar les visites. Aquest acord, idèntic al que Endesa ha fet amb espais expositius similars ubicats a les centrals de Talarn (Pallars Jussà) i de Camarasa (Noguera), té una vigència d’un any, prorrogable.
 
A la inauguració de l’exposició, que va tenir lloc a la mateixa sala hipòstila de la presa, hi va assistir la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà; el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat, Pere Palacín; el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí; la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa; el director general de la Fundació Endesa, Carlos Gómez-Múgica; l’alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas; l’alcalde d’Osor, Joan Pla; l’alcalde de Sant Hilari Sacalm, Joan Ramon Veciana; el president del Consorci del Ter, Joaquim Roca; i el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, entre d’altres.
 
La comissió del cinquantenari
Amb l’objectiu de commemorar els 50 anys de la presa, s’ha creat una comissió formada per Endesa (propietària del salt) i la seva Fundació, els municipis de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i Osor, el Consell Comarcal de La Selva i el Consorci del Ter, que ha treballat per dissenyar una sèrie d’activitats, distribuïdes al llarg de tot el 2018, i que posen en valor la importància d’una infraestructura d’aquestes característiques.
 
Una mica d’història
El 5 d’octubre de l’any 1967 va entrar en servei la central hidràulica de Susqueda, a la comarca de la Selva, que forma part del complex hidroelèctric CH Sau-CH-Susqueda-CH Pasteral, construït per l’antiga societat Hidroeléctrica de Catalunya, S.A. (HECSA), actualment pertanyent a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa. HECSA va ser l’encarregada de dissenyar i executar un sistema d’aprofitament hidroelèctric i de regulació del riu Ter per atendre l’abastament d’aigua a Barcelona i a Girona-Costa Brava, així com els regadius de la demarcació de Girona.
 
El Complex hidroelèctric CH Sau – CH Susqueda – CH Pasteral
 
El Salt de Sau
 
El Salt de Sau, en servei des de 1963, és el superior del sistema. La seva presa de 83 metres d’alçada va ser construïda per l’Estat i és propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua. La societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A, però, va ser l’encarregada de construir i explotar la central hidràulica a peu de presa.
 
La central és subterrània, amb dos grups generadors instal·lats al fons d’uns pous de 65 metres de profunditat i amb un parc de transformació a la superfície. Presenta un desguàs de 2.000 metres de longitud ubicat a un nivell inferior al que correspon al màxim de l’embassament de Susqueda.
 
El Salt de Susqueda
 
El Salt de Susqueda, en servei des de 1967, és l’intermedi i més important dels tres que composen el complex. A part de la funció de generació d’electricitat d’origen hidràulic, l’embassament de Susqueda compleix la funció de regulació dels recursos hídrics del tram inferior del riu Ter abans de la seva desembocadura al Mediterrani i de satisfer els plans de regadius de les comarques de Girona i com a capçalera de l’abastament d’aigües a Barcelona.
 
La gran capacitat de l’embassament permet, a més, laminar les avingudes d’aigua que es produeixen al Ter, de manera que col·labora de forma eficaç amb la limitació de les inundacions a la ciutat de Girona i municipis del voltant.
 
La presa (1963-1967) de tipus volta amb doble curvatura, de 135 metres d’alçada, 360 metres de longitud i una capacitat útil de 199.7 hm3, va ser obra de l’enginyer Arturo Rebollo i compta amb dues torres de 105 metres d’altura i 12 metres de diàmetre que compleixen la funció de presa d’aigua. Aquesta aigua és conduïda cap a la central, situada a 3.500 metres aigües avall de la presa, a través d’una galeria a pressió de 4.3 metres de diàmetre. La presa està travessada per una xarxa de galeries situades a vuit nivells diferents que, juntament amb la galeria perimetral, tenen com a missió fonamental el control de l’estructura.
 
Una de les singularitats de la central hidràulica de Susqueda és, precisament, el seu arquitecte, Arturo Rebollo, que va introduir un seguit d’elements arquitectònics i decoratius aliens completament a l’enginyeria elèctrica que fan d’aquesta central una instal·lació única a Catalunya i arreu d’Espanya. Així, l’interior d’una part de la presa és buida i s’ha convertit en una sala hipòstila amb dues fileres de columnes hiperbòliques convertides en làmpades, una escala de cargol (de forma helicoïdal) de formigó sense eix central (una revolució en l’enginyeria de l’època), un túnel d’accés a la central amb il·luminació futurista, i la sala principal (sostre d’on s’ubiquen les turbines) vestida amb escultures geomètriques i un fris de forja –simulant pintures rupestres- que narra el procés de construcció d’una central hidroelèctrica. De fet, les escultures es reprodueixen a bona part del complex, esquitxat de fantasies de ferro que representen flors, plantes i altres elements vegetals.
 
La central és subterrània (tipus caverna), a la qual s’accedeix a través d’una galeria de 250 metres de longitud, i compta amb tres turbines Francis d’eix vertical, amb una potència total instal·lada de 82 MW. 
 
Els Salts de Pasteral I i II
 
El Salt del Pasteral I, en servei des de 1962, és l’encarregat de laminar els recursos hidràulics procedents del Salt de Susqueda, amb l’objectiu d’aportar al riu Ter un cabal d’aigua constant. De la mateixa manera, i des de el seu marge dret, es deriven les aigües per al seu abastament a Barcelona.
 
La primera central hidroelèctrica situada al Pasteral va ser construïda l’any 1908 per la societat Electro Burés, S.A. Aquesta central va funcionar fins l’any 1961, moment en el que Hidroeléctrica de Cataluña, dintre del seu projecte d’aprofitament integral del riu Ter, arribà a un acord amb els propietaris de l’antic salt per tal de recréixer convenientment la presa, obtenint així un embassament de regulació diària. De la mateixa manera, es va instal·lar una nova central a peu de presa.
 
Aigües avall del salt del Pasteral I trobem la central fluent de Pasteral II, construïda per la societat Hidroeléctrica del Pasteral, que va ser posada en marxa l’any 1946 i que compta amb dos grups generadors operats per dues turbines Kaplan d’eix vertical. 
 
Antecedents, el naixement d’HECSA a Catalunya i la seva arribada a Girona
A finals de s. XIX, el riu Ter contenia una gran quantitat d’aprofitaments industrials i hidroelèctrics de mitjana i petita envergadura i ja havia estat objecte d’estudi per emprenedors del moment, que veien la possibilitat d’executar importants infraestructures hidràuliques a la seva conca.
 
La primera gran iniciativa empresarial que va projectar la construcció d’un gran salt d’aigua al riu Ter va ser de ‘Saltos del Ter, S.A’ (1905) qui, després d’unificar diverses concessions, va estudiar l’execució d’un aprofitament hidroelèctric amb l’objectiu de transportar gran quantitat d’energia elèctrica a Barcelona. Tot i que el projecte no va executar-se mai, l’any 1923, l’empresa Catalana de Gas y Electricidad, S.A (1912), una societat resultat de la refundació de l’empresa gasista Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas en afegir els actius elèctrics de la Central Catalana de Electricidad, S.A (1896), va adquirir les concessions de Saltos del Ter i, entre elles, la de l’aprofitament hidràulic del riu Ter.
 
Catalana de Gas y Electricidad, el 29 de juny de 1946, amb l’objectiu de dur a terme un projecte hidràulic d’envergadura al Ter, va impulsar la creació de la societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A. (HECSA), una empresa amb la finalitat de produir, transportar, distribuir i vendre energia elèctrica, aprofitant els recursos hidràulics de Catalunya i Aragó. Així, HECSA, va dissenyar i executar un pla d’aprofitament hidroelèctric i de regulació integral del riu Ter, entre Roda de Ter (Osona) i El Pasteral (la Selva).
       Imprimir       Enviar a un amic      
      

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Més notícies de: Societat

Societat // Arbúcies
Fotografia: L´alcaldessa i els regidors del Ple dels Infants. / Ajuntament
20/06/2018 06:33

Finalitza la quarta legislatura del Ple dels Infants d'Arbúcies

El cinema a la fresca que es realitza durant la Festa Major i la Festa Holy a la jornada familiar Cassònia, properes propostes sorgides del Ple dels Infants.
Comentaris (0)
Societat // Vidreres
Fotografia: L´alcalde i el regidor de sostenibilitat van entregar el diploma aquest divendres. / Ajuntament
20/06/2018 06:26

L’escola Sant Iscle de Vidreres rep un diploma del projecte Euronet 50/50

El projecte Euronet 50/50 és una iniciativa europea que té per objectiu aconseguir que els centres educatius redueixin el consum energètic.
Comentaris (0)
Societat // Comarca
Fotografia: Un dels trams de la ruta. / Consell Comarcal
14/06/2018 21:52

Inaugurats els trams actius de la ruta de la Tordera

En aquests moments, la Tourdera -com es coneix popularment l'itinerari- compta amb 114 quilòmetres de trams actius i plenament senyalitzats.
Comentaris (0)
Societat // Blanes
Fotografia: La Casa Saladrigas, rehabilitada. / Ajuntament
07/06/2018 19:33

​Blanes enllesteix la rehabilitació de Casa Saladrigas, dissenyada per un deixeble d'Antoni Gaudí

Els darrers mesos s'hi han estat fent treballs de rehabilitació valorats en prop de 55.000 € per tal de reparar diverses fissures i esquerdes.
Comentaris (0)
Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: Les propietats del romaní

Després d’haver-vos presentat dues...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La sàlvia dels convents

Avui em plau de presentar-vos una de...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La virtut guaridora del marduix

L’èxit editorial dels reculls de...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar