Tradicions // Comarca // Santa Coloma // Tossa
Fotografia: El Pelegrí, l´any passat durant el recompte de fidels al pont del Molí. / Xavier Roca-TS
19/01/2018 06:59

El Pelegrí de Tossa tornarà a dur a terme, demà dissabte, el Vot de Poble

Us oferim un reportatge, elaborat pel servei de premsa de l'Ajuntament de Tossa de Mar, on s'explica la tradició del Pelegrí fil per randa. Gaudiu-la!

Redacció

Demà dissabte, 20 de gener, el poble de Tossa complirà un any més el ritual de Sant Sebastià, i a les set del matí, amb l’església de Sant Vicenç plena de gom a gom, se sabrà qui serà el Pare Pelegrí d’enguany. Qui més qui menys coneix en què consisteix la tradició del Pelegrí i el vot que, any rera any, compleix el poble, però potser poca gent coneix el perquè de tot plegat.

A continuació us oferim un reportatge, elaborat pel servei de premsa de l'Ajuntament de Tossa de Mar, on ho expliquen fil per randa. Haurem de remuntar-nos a més de 500 anys enrere... 
 

Corria l’any 1400. Un dia d’hivern qualsevol. Els vailets jugaven pels camps, els grans treballaven i els joves enamorats passejaven pels voltants de les muralles com cada dia... però aquell dia es va veure un vaixell estrany que anava a la deriva. El vaixell, sense bandera, va atracar violentament i sense control a la platja. Alguns homes s’hi van apropar i van entrar a buscar els tripulants o el que portés aquell misteriós vaixell. A bord, tots eren morts, però el vaixell era ple de riqueses i objectes de valor que, aviat, es van repartir pel poble.

Diu la llegenda que una de les velles del poble era bruixa i que estava estranyament preocupada des que el vaixell va anar a parar a la vila. Temia que alguna desgràcia els cauria al damunt... i aviat es van confirmar aquests temors. Els mariners havien mort d’una desagradable infecció i havien contaminat tot el que el vaixell portava: riqueses, mobles, roba, llibres, plànols... Calia cremar-ho tot abans que la gent de Tossa també es contagiés. Fins i tot els cadàvers dels mariners.

Però eren temps difícils i alguns tossencs van desobeir les ordres i van amagar alguns dels valuosos objectes que portava el vaixell. Com era d’esperar, ben aviat l’estranya malaltia es va escampar i Tossa es va convertir en un bany de llàgrimes i lamentacions. Era la pesta.

Els vilatans emmalaltien a la feina, a casa... la pesta estava guanyant la partida i cada dia resultava més evident el gran abast de la infecció, que semblava no tenir límits, però, miraculosament, semblava respectar la figura del capellà. 

Alguns dels veïns va decidir fugir. La gent comentava que a Llagostera no havia arribat la pesta i que, de moment, semblava un poble segur. Una de les veïnes que va marxar es va trobar a mig camí un personatge que, lluny d’espantar-la, quan més s’hi apropava més lluïa i més afecte desprenia.

El personatge li va dir que no marxés de Tossa, que tornés i busqués una imatge d’un sant que trobarien amagada sota l’escala del campanar. També li va dir que havien de matar un xai i esquarterar-lo per penjar la seva pell d’una torre ben alta. Després, havien d’enfilar plegats cap a la direcció del costat que ennegrís el xai per portar la imatge a la primera capella del sant que trobessin.

Alguna cosa va fer que la veïna confiés en aquelles paraules i va tornar cap a Tossa. Efectivament, sota l’escala del campanar, i enmig d’uns vells mobles, van trobar una caixa que contenia la imatge d’un sant... un sant que, segons va explicar la veïna, tenia la mateixa cara de l’home misteriós del camí a Llagostera. Era Sant Sebastià.

També es va sacrificar i esquarterar un xai i la pell es va penjar de la torre d’en Joanàs, una de les torres de la Vila Vella. La pell del xai es va ennegrir de la banda de muntanya, per tant, s’havia d’anar cap a Santa Coloma de Farners, on hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Damunt les espatlles d’alguns veïns de Tossa que encara eren vius, la imatge del sant va enfilar cap a Santa Coloma, però, a l’any 1400, allò no va ser un passeig. El camí va resultar llarg i perillós. Molts veïns van morir, però la imatge va arribar a Santa Coloma. L’endemà van començar el camí de tornada amb l’esperança que el pelegrinatge del poble hagués donat el seu fruit. En arribar a Tossa, ja de nit, la resta de veïns va rebre els peregrins amb els focs de les muralles encesos. 

La tranquil·litat i la salut van anar tornant a la vila. La pesta va desaparèixer en pocs dies. Llavors, es va fer un jurament solemne davant el sagrari de l’església de Sant Vicenç, el patró de Tossa: “cada any, el dia 20 de gener, en agraïment a la curació miraculosa, el poble de Tossa anirà en pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma”. 

I, així, la salut ha perdurat a Tossa fins als nostres dies, però la situació social i política dels segles que han anat passant va obligar a modificar aquest jurament i a confiar en la figura d’un únic pelegrí –durant molts anys fent el pelegrinatge d’amagat- per fer complir el vot i que mai es deixés de perdre. Amb els anys, tot va anar canviant i ara, fins i tot, es permet que l’acompanyi gent que no és de Tossa, però que ha fet alguna promesa. 

Abans del dia del pelegrinatge, només el rector de la parròquia, el Síndic -persona designada per l’Ajuntament a fi de vetllar pel vot- i el mateix interessat saben el nom de la persona que representarà el municipi pel compliment d’aquesta tradició. Per ser pelegrí, s’ha de ser home, de Tossa i s’ha d’haver demanat al rector, que t’apunta en una llista de peticions que segueix un ordre cronològic.

El Vot del Poble comença a les set del matí del dia 20 de gener amb la missa del Cantar, que se celebra a la capella de Sant Sebastià, en un dels laterals de l'església. Abans d'iniciar-se la celebració, el síndic va a buscar el pelegrí, que resta en una estança, per presentar-lo públicament. Aquest és, segurament, un dels moments més emotius de la jornada. Són, aproximadament, cinc segons en què el recinte sagrat emmudeix. Aquest moment àlgid continua en el trajecte que fa l'escollit fins a la capella en què es fa la litúrgia, on el xiuxiueig de la gent delata que un a l’altre s’estan dient qui és el pelegrí d’enguany.

El Pare Pelegrí apareix vestit amb un gambeto de color marró o de frare, amb dues grosses butxaques, una a cada costat, cenyit amb corretja de cuir negre amb sivella. Les sabates van folrades del mateix color del gambeto. Al damunt de les espatlles porta una esclavina negra amb petxines i medalles. Porta també un barret de feltre de llana, de color negre, d’ala girada amb una grossa petxina encastada al davant. A la mà, un bordó –bastó característic dels pelegrins- amb una petita carbassa, de les de vi, i uns rosaris entortolligats als braços de la petita creu que el corona.

Acabada l'eucaristia, dóna inici la processó que trasllada la imatge de Sant Sebastià fins a la capella dels Socors, on restarà fins l’endemà tot esperant el retorn del Pare Pelegrí. És en aquest punt que les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí i els fidels que l'acompanyen. El protagonista rep el salconduit -document acreditatiu en què l'Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que faclitin el pelegrinatge- i el durillo, una moneda d'or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma. 

Abans de sortir del nucli urbà, el Pare Pelegrí fa una parada a Ca l'Avi. A mesura que el trajecte avança, més fidels s’afegeixen al pelegrinatge. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa. El Pare Pelegrí aplega totes les persones -amb el crit "Ei, Ep! Ja hi sou tots?", repetit en tres ocasions- i beneeix Tossa i els presents amb tres senyals de la creu mirant al mar. També resa tres parenostres i tres avemaries (un per Sant Sebastià, un per Sant Vicenç i un per l’Àngel de la Guarda perquè els doni un bon camí). Finalment, fa les recomenacions als pelegrins, que a grans trets són obediència al Pare Pelegrí, mantenir silenci rigurós, respectar l’ordre del pelegrinatge (amb les persones descalces davant del Pare Pelegrí i la resta de persones darrera) i la importància d’afegir-se a la pregària dels tres rosaris complets que es resaran durant el trajecte.

L'altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, un pas per sobre una riera que permet comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L'arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma es realitza, tal com diu la tradició, quan es fa fosc. Ja a Santa Coloma es resa un rosari per fer complir el vot. El trajecte, de 40 quilòmetres, està farcit de regles, més o menys explícites. A tall d’exemple, el Pare Pelegrí rep tractament de vós o es dónen petxines com a record als habitants de les poblacions de l’interior.

L’endemà, la jornada comença amb un missa. Un cop acabada, els pelegrins reben un ramet amb una branca d’olivera i una mica de marduix com a símbol de pau i desig de bon camí. Llavors inicien el trajecte de tornada, en el que es resa un rosari sencer. Després del rés, es permet enraonar.

La tornada inclou diferents punts de parada -fixos- que solen coincidir amb els àpats. Els punts són Mallorquines, l’esplanada del Molí de Can Poch, la capella de Santa Seculina, Can Noguera, Can Garriga, i Ca l’Aromir. La suma del trajecte d’anada i tornada comprèn uns 80 quilòmetres. 

A la capella de Santa Seculina, davant la portalada, que es troba tancada, es fa silenci i el Pare Pelegrí avança tot sol, disposat a demanar acolliment amb el següent ritual:
Truca la porta tres vegades amb el bordó i diu:
-Ave Maria Puríssima
De dins se li respon:
-Sens pecat fou concebuda
El Pare Pelegrí pregunta:
-Permeteu vós l’entrada del Pare Pelegrí i els seus acompanyants?
Es respon:
-Benvinguts sigueu, Pare Pelegrí i els vostres acompanyants
I llavors s’obren les portes de bat a bat. Es resen unes oracions per les necessitats d’aquesta capella i pels seus difunts. També es canta el Virolai. Tot seguit s’ofereix un refresc als pelegrins i aquests corresponen amb pinyons com a agraïment per les atencions rebudes.

A Can Noguera i Can Garriga es repeteix el mateix ritual, i a Ca l’Aromir, abans de repetir el ritual, el Pare Pelegrí se’n va tot sol a l’era de l’antiga masia i tira pinyons per a la mainada.

Després, els pelegrins ja entren a Tossa. La resta d’habitants saben que arriba el pelegrinatge quan es fa fosc i comença a repicar la campana de la capella de l’antic hospital de Sant Miquel, on els pelegrins són rebuts pel Síndic i altres autoritats. Llavors s’afegeixen les campanes de la capella dels Socors i de l’Església de Sant Vicenç. Els pelegrins es dirigeixen cap a la capella dels Socors, es situen en fila davant el recinte sagrat, resen el rosari, esperen que arribi la processó de Sant Vicenç i es fa públic el compliment del vot, davant la mirada de centenars de persones, amb les esperades paraules:

-S’ha complert el vot.

El poble rep en silenci i emoció aquesta confirmació i comença el cant de la Cançó dels Pelegrins. Després, es fa una processó final cap a l’església parroquial amb la imatge de Sant Sebastià, en la que només hi poden participar els homes de Tossa amb una atxa encesa, les autoritats i els pelegrins. 

Per acabar la prometença, s’arriba a l’Església Parroquial de Sant Vicenç. El rector els dóna la benvinguda i recorda que, un any més, Tossa ha sabut complir el Vot fet a Sant Sebastià. Com a cloenda final, es canten els goigs de Sant Vicenç.

Finalment, els pelegrins surten de l’església amb la satisfacció d’haver complert amb el llegat dels seus avantpassats. Fins l’any que ve.
       Imprimir       Enviar a un amic      
      

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Més notícies de: Tradicions

Tradicions // Vidreres
Fotografia: Els aspirants d´aquest any a hereu i pubilla de Vidreres. / Ajuntament
21/08/2018 09:42

Vidreres obre una votació a internet per triar la pubilla i l’hereu 2018

Amb aquest mètode es vol incentivar que hi hagi més participació en les votacions alhora que facilitar que el procediment sigui més objectiu i transparent.
Comentaris (0)
Tradicions // Caldes
Fotografia: El correfoc, una de les activitats de la passada Festa Major caldenca. / Ajuntament
14/08/2018 07:12

Bon balanç de la Festa Major de Caldes d’enguany

Les novetats d'enguany, com el concert de la Salseta del Poble Sec, la Festa Holi o el Karaoke, han estat algunes de les activitats més multitudinàries.
Comentaris (0)
Tradicions // Blanes
Fotografia: El cuiner Nathan, de Masterchef, el dissabte al Happy Food Trucks. / Ajuntament
10/08/2018 08:10

El Happy Food Trucks Tour de Blanes rep un 15% més de visitants respecte l'edició anterior

La població va acollir el passat cap de setmana la 2a edició de l'esdeveniment, amb música, cuina d'arreu del món i altres al·licients, com un Showcooking amb Nathan, de 'Masterchef'.
Comentaris (0)
Tradicions // Blanes
Fotografia: Part del recorregut de la fira d´atraccions blanenca. / Ajuntament
31/07/2018 08:00

La fira d'atraccions de Blanes allargarà la seva estada fins el 5 d'agost per compensar els dies de pluja

Tots els grups polítics municipals han recolzat unànimement la petició del Gremi de Firaires que, a banda de pagar per l'estada, farà un "Dia del Nen" el dijous 2 d'agost, amb els tiquets al 50%.
Comentaris (0)
Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: El màstic de llentiscle

El llentiscle (llat., Pistacia...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La ruda és estimulant i decidida

La ruda és una herba remeiera força...
Àngel Rodríguez Vilagran

Truqueu al mòbil de la meva sogra

Ara fa pocs dies en un conegut...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar