Tradicions // Comarca // Santa Coloma // Tossa
Fotografia: El Pelegrí, l´any passat durant el recompte de fidels al pont del Molí. / Xavier Roca-TS
19/01/2018 06:59

El Pelegrí de Tossa tornarà a dur a terme, demà dissabte, el Vot de Poble

Us oferim un reportatge, elaborat pel servei de premsa de l'Ajuntament de Tossa de Mar, on s'explica la tradició del Pelegrí fil per randa. Gaudiu-la!

Redacció

Demà dissabte, 20 de gener, el poble de Tossa complirà un any més el ritual de Sant Sebastià, i a les set del matí, amb l’església de Sant Vicenç plena de gom a gom, se sabrà qui serà el Pare Pelegrí d’enguany. Qui més qui menys coneix en què consisteix la tradició del Pelegrí i el vot que, any rera any, compleix el poble, però potser poca gent coneix el perquè de tot plegat.

A continuació us oferim un reportatge, elaborat pel servei de premsa de l'Ajuntament de Tossa de Mar, on ho expliquen fil per randa. Haurem de remuntar-nos a més de 500 anys enrere... 
 

Corria l’any 1400. Un dia d’hivern qualsevol. Els vailets jugaven pels camps, els grans treballaven i els joves enamorats passejaven pels voltants de les muralles com cada dia... però aquell dia es va veure un vaixell estrany que anava a la deriva. El vaixell, sense bandera, va atracar violentament i sense control a la platja. Alguns homes s’hi van apropar i van entrar a buscar els tripulants o el que portés aquell misteriós vaixell. A bord, tots eren morts, però el vaixell era ple de riqueses i objectes de valor que, aviat, es van repartir pel poble.

Diu la llegenda que una de les velles del poble era bruixa i que estava estranyament preocupada des que el vaixell va anar a parar a la vila. Temia que alguna desgràcia els cauria al damunt... i aviat es van confirmar aquests temors. Els mariners havien mort d’una desagradable infecció i havien contaminat tot el que el vaixell portava: riqueses, mobles, roba, llibres, plànols... Calia cremar-ho tot abans que la gent de Tossa també es contagiés. Fins i tot els cadàvers dels mariners.

Però eren temps difícils i alguns tossencs van desobeir les ordres i van amagar alguns dels valuosos objectes que portava el vaixell. Com era d’esperar, ben aviat l’estranya malaltia es va escampar i Tossa es va convertir en un bany de llàgrimes i lamentacions. Era la pesta.

Els vilatans emmalaltien a la feina, a casa... la pesta estava guanyant la partida i cada dia resultava més evident el gran abast de la infecció, que semblava no tenir límits, però, miraculosament, semblava respectar la figura del capellà. 

Alguns dels veïns va decidir fugir. La gent comentava que a Llagostera no havia arribat la pesta i que, de moment, semblava un poble segur. Una de les veïnes que va marxar es va trobar a mig camí un personatge que, lluny d’espantar-la, quan més s’hi apropava més lluïa i més afecte desprenia.

El personatge li va dir que no marxés de Tossa, que tornés i busqués una imatge d’un sant que trobarien amagada sota l’escala del campanar. També li va dir que havien de matar un xai i esquarterar-lo per penjar la seva pell d’una torre ben alta. Després, havien d’enfilar plegats cap a la direcció del costat que ennegrís el xai per portar la imatge a la primera capella del sant que trobessin.

Alguna cosa va fer que la veïna confiés en aquelles paraules i va tornar cap a Tossa. Efectivament, sota l’escala del campanar, i enmig d’uns vells mobles, van trobar una caixa que contenia la imatge d’un sant... un sant que, segons va explicar la veïna, tenia la mateixa cara de l’home misteriós del camí a Llagostera. Era Sant Sebastià.

També es va sacrificar i esquarterar un xai i la pell es va penjar de la torre d’en Joanàs, una de les torres de la Vila Vella. La pell del xai es va ennegrir de la banda de muntanya, per tant, s’havia d’anar cap a Santa Coloma de Farners, on hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Damunt les espatlles d’alguns veïns de Tossa que encara eren vius, la imatge del sant va enfilar cap a Santa Coloma, però, a l’any 1400, allò no va ser un passeig. El camí va resultar llarg i perillós. Molts veïns van morir, però la imatge va arribar a Santa Coloma. L’endemà van començar el camí de tornada amb l’esperança que el pelegrinatge del poble hagués donat el seu fruit. En arribar a Tossa, ja de nit, la resta de veïns va rebre els peregrins amb els focs de les muralles encesos. 

La tranquil·litat i la salut van anar tornant a la vila. La pesta va desaparèixer en pocs dies. Llavors, es va fer un jurament solemne davant el sagrari de l’església de Sant Vicenç, el patró de Tossa: “cada any, el dia 20 de gener, en agraïment a la curació miraculosa, el poble de Tossa anirà en pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma”. 

I, així, la salut ha perdurat a Tossa fins als nostres dies, però la situació social i política dels segles que han anat passant va obligar a modificar aquest jurament i a confiar en la figura d’un únic pelegrí –durant molts anys fent el pelegrinatge d’amagat- per fer complir el vot i que mai es deixés de perdre. Amb els anys, tot va anar canviant i ara, fins i tot, es permet que l’acompanyi gent que no és de Tossa, però que ha fet alguna promesa. 

Abans del dia del pelegrinatge, només el rector de la parròquia, el Síndic -persona designada per l’Ajuntament a fi de vetllar pel vot- i el mateix interessat saben el nom de la persona que representarà el municipi pel compliment d’aquesta tradició. Per ser pelegrí, s’ha de ser home, de Tossa i s’ha d’haver demanat al rector, que t’apunta en una llista de peticions que segueix un ordre cronològic.

El Vot del Poble comença a les set del matí del dia 20 de gener amb la missa del Cantar, que se celebra a la capella de Sant Sebastià, en un dels laterals de l'església. Abans d'iniciar-se la celebració, el síndic va a buscar el pelegrí, que resta en una estança, per presentar-lo públicament. Aquest és, segurament, un dels moments més emotius de la jornada. Són, aproximadament, cinc segons en què el recinte sagrat emmudeix. Aquest moment àlgid continua en el trajecte que fa l'escollit fins a la capella en què es fa la litúrgia, on el xiuxiueig de la gent delata que un a l’altre s’estan dient qui és el pelegrí d’enguany.

El Pare Pelegrí apareix vestit amb un gambeto de color marró o de frare, amb dues grosses butxaques, una a cada costat, cenyit amb corretja de cuir negre amb sivella. Les sabates van folrades del mateix color del gambeto. Al damunt de les espatlles porta una esclavina negra amb petxines i medalles. Porta també un barret de feltre de llana, de color negre, d’ala girada amb una grossa petxina encastada al davant. A la mà, un bordó –bastó característic dels pelegrins- amb una petita carbassa, de les de vi, i uns rosaris entortolligats als braços de la petita creu que el corona.

Acabada l'eucaristia, dóna inici la processó que trasllada la imatge de Sant Sebastià fins a la capella dels Socors, on restarà fins l’endemà tot esperant el retorn del Pare Pelegrí. És en aquest punt que les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí i els fidels que l'acompanyen. El protagonista rep el salconduit -document acreditatiu en què l'Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que faclitin el pelegrinatge- i el durillo, una moneda d'or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma. 

Abans de sortir del nucli urbà, el Pare Pelegrí fa una parada a Ca l'Avi. A mesura que el trajecte avança, més fidels s’afegeixen al pelegrinatge. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa. El Pare Pelegrí aplega totes les persones -amb el crit "Ei, Ep! Ja hi sou tots?", repetit en tres ocasions- i beneeix Tossa i els presents amb tres senyals de la creu mirant al mar. També resa tres parenostres i tres avemaries (un per Sant Sebastià, un per Sant Vicenç i un per l’Àngel de la Guarda perquè els doni un bon camí). Finalment, fa les recomenacions als pelegrins, que a grans trets són obediència al Pare Pelegrí, mantenir silenci rigurós, respectar l’ordre del pelegrinatge (amb les persones descalces davant del Pare Pelegrí i la resta de persones darrera) i la importància d’afegir-se a la pregària dels tres rosaris complets que es resaran durant el trajecte.

L'altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, un pas per sobre una riera que permet comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L'arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma es realitza, tal com diu la tradició, quan es fa fosc. Ja a Santa Coloma es resa un rosari per fer complir el vot. El trajecte, de 40 quilòmetres, està farcit de regles, més o menys explícites. A tall d’exemple, el Pare Pelegrí rep tractament de vós o es dónen petxines com a record als habitants de les poblacions de l’interior.

L’endemà, la jornada comença amb un missa. Un cop acabada, els pelegrins reben un ramet amb una branca d’olivera i una mica de marduix com a símbol de pau i desig de bon camí. Llavors inicien el trajecte de tornada, en el que es resa un rosari sencer. Després del rés, es permet enraonar.

La tornada inclou diferents punts de parada -fixos- que solen coincidir amb els àpats. Els punts són Mallorquines, l’esplanada del Molí de Can Poch, la capella de Santa Seculina, Can Noguera, Can Garriga, i Ca l’Aromir. La suma del trajecte d’anada i tornada comprèn uns 80 quilòmetres. 

A la capella de Santa Seculina, davant la portalada, que es troba tancada, es fa silenci i el Pare Pelegrí avança tot sol, disposat a demanar acolliment amb el següent ritual:
Truca la porta tres vegades amb el bordó i diu:
-Ave Maria Puríssima
De dins se li respon:
-Sens pecat fou concebuda
El Pare Pelegrí pregunta:
-Permeteu vós l’entrada del Pare Pelegrí i els seus acompanyants?
Es respon:
-Benvinguts sigueu, Pare Pelegrí i els vostres acompanyants
I llavors s’obren les portes de bat a bat. Es resen unes oracions per les necessitats d’aquesta capella i pels seus difunts. També es canta el Virolai. Tot seguit s’ofereix un refresc als pelegrins i aquests corresponen amb pinyons com a agraïment per les atencions rebudes.

A Can Noguera i Can Garriga es repeteix el mateix ritual, i a Ca l’Aromir, abans de repetir el ritual, el Pare Pelegrí se’n va tot sol a l’era de l’antiga masia i tira pinyons per a la mainada.

Després, els pelegrins ja entren a Tossa. La resta d’habitants saben que arriba el pelegrinatge quan es fa fosc i comença a repicar la campana de la capella de l’antic hospital de Sant Miquel, on els pelegrins són rebuts pel Síndic i altres autoritats. Llavors s’afegeixen les campanes de la capella dels Socors i de l’Església de Sant Vicenç. Els pelegrins es dirigeixen cap a la capella dels Socors, es situen en fila davant el recinte sagrat, resen el rosari, esperen que arribi la processó de Sant Vicenç i es fa públic el compliment del vot, davant la mirada de centenars de persones, amb les esperades paraules:

-S’ha complert el vot.

El poble rep en silenci i emoció aquesta confirmació i comença el cant de la Cançó dels Pelegrins. Després, es fa una processó final cap a l’església parroquial amb la imatge de Sant Sebastià, en la que només hi poden participar els homes de Tossa amb una atxa encesa, les autoritats i els pelegrins. 

Per acabar la prometença, s’arriba a l’Església Parroquial de Sant Vicenç. El rector els dóna la benvinguda i recorda que, un any més, Tossa ha sabut complir el Vot fet a Sant Sebastià. Com a cloenda final, es canten els goigs de Sant Vicenç.

Finalment, els pelegrins surten de l’església amb la satisfacció d’haver complert amb el llegat dels seus avantpassats. Fins l’any que ve.
       Imprimir       Enviar a un amic      
      

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Més notícies de: Tradicions

Tradicions // Blanes
Fotografia: La cloenda de la campanya de l´any passat. / Ajuntament
31/05/2018 07:05

​Blanes viurà demà divendres la cloenda de la campanya Dansa a les Escoles amb l'Esbart Joaquim Ruyra

L'acte aplegarà al Passeig de Mar 1.500 alumnes dels 10 centres educatius del municipi, 50 dels quals del Centre d'Educació Especial Ventijol, com a experiència de dansa inclusiva.
Comentaris (0)
Tradicions // Arbúcies
Fotografia: Una de les catifes de l´edició passada. / Ajuntament
24/05/2018 06:26

​Les catifes de flors vestiran els carrers d’Arbúcies aquest proper diumenge 27 de maig

A partir del migdia ja es podran començar a intuir els dibuixos, que en total comptaran amb 2 km de confeccions de flors naturals, repartides entre 26 catifes i 26 racons Catifa.
Comentaris (0)
Tradicions // Tossa
25/04/2018 06:12

Del 28 d'abril a l'1 de maig, segona edició de Tossa, Flor de Mar

Durant aquests dies els visitants gaudiran de carrers engalanats, passejades pel bosc, una fira de plantes medicinals, gastronomia floral amb menús temàtics, entre d'altres.
Comentaris (0)
Tradicions // Breda
12/04/2018 06:59

Breda celebra els dies 21 i 22 d'abril la 3a Fira del Monestir i la 755a Festa de l'Ajust

Durant aquests dos dies l’activitat es concentrarà al nucli històric de la Vila, a l’entorn de l’antic Monestir de Sant Salvador, amb activitats per a totes les edats i gustos.
Comentaris (0)
Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: Les propietats del romaní

Després d’haver-vos presentat dues...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La sàlvia dels convents

Avui em plau de presentar-vos una de...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La virtut guaridora del marduix

L’èxit editorial dels reculls de...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar