15/04/2015

Homes Alfa-Betitzats

Enric Vidal Rodà

Una de les sorpreses sociològiques d’aquest any ha estat l’èxit aclaparador de la trilogia d’E.L. James Cinquanta ombres de Grey. A l’era del feminisme postmodernista, no deixa de sobtar la fascinació d’occident envers una historieta d’amor en la qual la protagonista, Anastasia Steele, una universitària de vint-i-un anys, accepta sotmetre’s a les fantasies sadomasoquistes de Christian Grey, un jove emprenedor adinerat. 

Sobta que en la mateixa cultura que condemna i persegueix la violència de gènere contra les dones, hi hagi tantes lectores captivades per una relació de ficció que intenta convertir la humiliació i l’agressivitat de l’home cap a la dona en una pràctica sexy i glamurosa, digna de les elits més refinades. La solució a aquesta aparent contradicció, apunten les veus benpensants, és que la trilogia d’E.L. James no hauria d’escandalitzar ningú, donat que es tracta de la narració d’actes consentits.

Actes consentits. Vet-ho aquí el binomi que intenta fer callar les boques que es mig obririen per reclamar que a la sexualitat post maig del 68 hi hagués un capítol obligatori dedicat a l’amor i al compromís. En el gris país de Grey, les relacions home-dona, que tanta densitat han aportat a la història del desig, han quedat higienitzades en eslògans asèptics: actes consentits, sexe segur. Eslògans de mínims, que curiosament coincideixen amb les mateixes coordenades lògiques que es fan servir per justificar la prostitució i la indústria pornogràfica.

Tots som éssers de desig. Tots cerquem el plaer. Però justament per gaudir al màxim del desig i del plaer, hem d’orientar-los cap a l’infinit. L’orgasme és massa breu per sostenir una relació. Dirigits a les coses finites, el desig i el plaer corren el risc de convertir-se en avorrides addiccions. Per als Greys de la vida, la insípida rutina del plaer de vegades s’ha de combinar amb dosis de dolor per arribar a sentir alguna cosa.  I encara... Reduïts a l’experimentació superficial, sense full de ruta, el plaer i el dolor són estranys companys de llit que es retroalimenten de no-res a la patètica cambra de la morbositat.

No hi ha educació sexual sense educació en i per a l’amor. Les Bridget Jones i les Anastasia Steele de la vida són en el fons princeses sense conte que necessiten ser acollides per l’amor. Per l’amor d’un home que no només vulgui penetrar-les, utilitzar-les, sinó estimar-les per sempre. Desitjar-les cap a l’infinit, amb una brasa d’amor estel·lar, orientada cap als estels de la infinitat. 

Quin goig, quan una Anastasia Steele coneix un home Alfa-Betitzat que es compromet a estimar-la per sempre! Un home Alfa, que no té por de ser home, testosterònicament encisador, content a l’interior de la seva pell. Alhora, un home disposat a ser un marit i un pare Beta, un aprenent incansable de l’àgape, l’amor sacrificat. Aquell amor que busca el bé de l’altre, capaç de convertir el fet de buidar un rentaplats en un petó. El món no necessita Christian Greys, sinó homes alfabetitzats, capaços d’estimar amb la lectoescriptura del compromís.

Enric Vidal Rodà
Professor

Comentaris

Miquel R // 16-04-2015 10:20 - Girona
Molt bé el pas del " mascle Alfa" a l´home "alfa-betitzat". Una delícia llegir-te, Enric.
Teresa Martinez // 15-04-2015 19:31 - Bellaterra
Comentaris intel.ligents que desafien la cultura hipòcrita sobre igualtat de gènere. Gràcies per aquest aire fresc!

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar