01/02/2018

Remeis del frare: La sàlvia dels convents

Fra Valentí Serra de Manresa

Avui em plau de presentar-vos una de les principals herbes remeieres en la tradició mediterrània: la sàlvia (llat. salvia officinalis). Aquesta planta té una gran importància en la medicina popular i àdhuc científica, car és una herba remeiera qualificada d’oficinal.  Les plantes oficinals son aquelles que entren en els preparats farmacèutics; podríem dir que són com les herbes santes dels apotecaris atesa llur eficàcia i importància en farmàcia, puix són  la base de molts medicaments. 

Els antics  frares, pel que fa a la sàlvia escriviren que es tracta d’una herba remeiera “tònica y estomacal, y [molt] bona per a la debilitat de lo estómach, catarros, diarrees cròniques, car facilita les digestions y convé de prendrer, així després de sopar y de dinar, una cullerada de Sàlvia d'Aragó en infusió barrejada ab una cullerada d'anís y d'aiguanaf”(APCC, Terapèutica Antiga, Receptari, s. f). Els frares caputxins empraren la sàlvia per a desinfectar i cicatritzar les ferides (prioritàriament les bucals i les de les cames) i fins i tot l’usaren en els guisats per a perfumar les carns, particularment amb la sàlvia que collien florida a les hortes conventuals entre el maig i juliol i que feien assecar a l’ombra.

La sàlvia és una planta que fa unes flors blavoses, d’olor molt discreta, disposades en forma d’espiga. Aquestes flors, escaldades, eren utilitzades per tal de perfumar les aigües destinades a la confecció de col·lutoris per a la vista i, sobretot eren usades per a  la preparació de bàlsams per a desinfectar i cicatritzar les ferides, especialment les  situades en les cames. 

La tradició popular de casa nostra s’ha referit, en algunes de les seves dites i refranys, a les grans propietats curatives de la sàlvia. Per exemple, es deia a la ruralia de Catalunya:  “la sàlvia ho cura tot”; “la sàlvia ho salva tot”,  i en els convents s’afirmava a guisa d’apotegma: “qui té sàlvia en lo seu hort, un gran remei té molt a prop”. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, del romaní que junt amb el timó o farigola és una de les principals herbes remeieres d’Occident.

Fra Valentí Serra de Manresa
Arxiver dels caputxins

Si en voleu saber més, doneu un esguard a les seccions “Remeis de l’Ermità” i “Guisats del Frare” a la web www.calendariermita.cat

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: Les propietats del romaní

Després d’haver-vos presentat dues...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La sàlvia dels convents

Avui em plau de presentar-vos una de...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La virtut guaridora del marduix

L’èxit editorial dels reculls de...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar