20/01/2018

Remeis del frare: La virtut guaridora del marduix

Fra Valentí Serra de Manresa

L’èxit editorial dels reculls de remeis populars titulats Els caputxins i les herbes remeieres (Editorial Mediterrània 2011, 5 edicions) i Tornar als Remeis de sempre (Edicions Morera 2017, 2 edicions), ha suscitat un inesperat ressò mediàtic que ha contribuït a renovar l’ interès per les antigues tradicions terapèutiques divulgades pels frares caputxins. Des d’antic,  aquests frares, entusiastes  seguidors de la vida i exemples de Sant Francesc d’Assís -que arribaren a Catalunya en el ja molt llunyà any 1578- han conreat amb esforç i perseverança nombroses herbes aromàtiques i remeieres per a ús terapèutic i gastronòmic. Algunes d’aquestes herbes gaudeixen, alhora, d’aquesta doble aplicació; per exemple el moraduix (o marduix; llat. Origanum majorana; cast. mejorana), que és una herba molt olorosa emprada a la cuina conventual  per a perfumar els guisats de carn cuinats en ocasió de les grans festes i, també, les faves i pèsols.

El marduix, però, fou usat pels frares caputxins en les tasques conventuals d’apicultura i, també, com analgèsic i antiinflamatori. El marduix és una herba remeiera amb flors blanquinoses d’olor molt intensa i aquesta planta, en l’antigor, s’havia utilitzat també en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol.

El religiós caputxí fra Jacint de Sarrià, expert en medicina popular, l’any 1751 escriví que: “Lo Marduix s’aplica a qualsevol medecina per aquietar dolors, y ab los emplastres emulients resol los sanchs-trayts; y és molt bona contra los refriaments del cap, y dóna grans olors” (BHC, De algunas herbas, f. 160). També els antics frares usaren el marduix per tal d’alleujar els efectes del mal d’orella: “Prendràs una porció de marduix y una altra de cansalada y oli; ho faràs fondre y ho posaràs a l'orella; (BHC, Receptari dels caputxins de Barcelona, s. d). 

Pel que fa al ressò del marduix en les tradicions populars, els antics frares solien dir: Pel març el marduix treu el nas, per indicar que les plantes remeieres ja començaven a florir; mentre que els pagesos de casa nostra, per tal de mostrar que malfiaven d’ algú, es deien l’un a l’altre tot fent cantarella:  Ja et conec herbeta, que et dius marduix. A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, des de Tribuna Selvatana, sobre els usos gastronòmics i terapèutics de la sàlvia.

Fra Valentí Serra de Manresa
Arxiver dels caputxins

Si en voleu saber més, doneu un esguard a les seccions “Remeis de l’Ermità” i “Guisats del Frare” a la web www.calendariermita.cat

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: Les propietats del romaní

Després d’haver-vos presentat dues...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La sàlvia dels convents

Avui em plau de presentar-vos una de...
Fra Valentí Serra de Manresa

Remeis del frare: La virtut guaridora del marduix

L’èxit editorial dels reculls de...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar