Societat // Susqueda // Comarca
Fotografia: Obres de construcció de la presa de Susqueda. / Endesa
06/10/2017 06:45

Es commemoren 50 anys de la posada en servei de la central hidroelèctrica de Susqueda

La instal·lació, que va entrar en funcionament el 5 d’octubre de 1967, forma part del complex Sau-Susqueda-El Pasteral, i atén el subministrament d’aigua a Barcelona i a Girona.

Redacció

Ahir, 5 d'octubre, va fer cinquanta anys que va entrar en servei la central hidràulica de Susqueda, que forma part del complex hidroelèctric CH Sau-CH-Susqueda-CH Pasteral, construït per l’antiga societat Hidroeléctrica de Catalunya, S.A. (HECSA), actualment pertanyent a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa. HECSA va ser l’encarregada de dissenyar i executar un sistema d’aprofitament hidroelèctric i de regulació del riu Ter per atendre l’abastament d’aigua a Barcelona i a Girona-Costa Brava, així com els regadius de la demarcació de Girona. 

El Salt de Sau
El Salt de Sau, en servei des de 1963, és el superior del sistema. La seva presa de 83 metres d’alçada va ser construïda per l’Estat i és propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua. La societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A, però, va ser l’encarregada de construir i explotar la central hidràulica a peu de presa. La central és subterrània, amb dos grups generadors instal·lats al fons d’uns pous de 65 metres de profunditat i amb un parc de transformació a la superfície. Presenta un desguàs de 2.000 metres de longitud ubicat a un nivell inferior al que correspon al màxim de l’embassament de Susqueda.

El Salt de Susqueda
El Salt de Susqueda, en servei des de 1967, és l’intermedi i més important dels tres que composen el complex. A part de la funció de generació d’electricitat d’origen hidràulic, l’embassament de Susqueda compleix la funció de regulació dels recursos hídrics del tram inferior del riu Ter abans de la seva desembocadura al Mediterrani i de satisfer els plans de regadius de les comarques de Girona i com a capçalera de l’abastament d’aigües a Barcelona. La gran capacitat de l’embassament permet, a més, laminar les avingudes d’aigua que es produeixen al Ter, de manera que col·labora de forma eficaç amb la limitació de les inundacions a la ciutat de Girona i municipis del voltant.

La presa (1963-1967) de tipus volta amb doble curvatura, de 135 metres d’alçada, 360 metres de longitud i una capacitat útil de 199.7 hm3, va ser obra de l’enginyer Arturo Rebollo i compta amb dues torres de 105 metres d’altura i 12 metres de diàmetre que compleixen la funció de presa d’aigua. Aquesta aigua és conduïda cap a la central, situada a 3.500 metres aigües avall de la presa, a través d’una galeria a pressió de 4.3 metres de diàmetre. La presa està travessada per una xarxa de galeries situades a vuit nivells diferents que, juntament amb la galeria perimetral, té com a missió fonamental el control de l’estructura.

Una de les singularitats de la central hidràulica de Susqueda és, precisament, el seu arquitecte, Arturo Rebollo, que va introduir un seguit d’elements arquitectònics i decoratius aliens completament a l’enginyeria elèctrica que fan d’aquesta central una instal·lació única a Catalunya i arreu d’Espanya. Així, l’interior d’una part de la presa és buida i s’ha convertit en una sala hipòstila amb dues fileres de columnes hiperbòliques convertides en làmpades, una escala de cargol (de forma helicoïdal) de formigó sense eix central (una revolució en l’enginyeria de l’època), un túnel d’accés a la central amb il·luminació futurista, i la sala principal (sostre d’on s’ubiquen les turbines) vestida amb escultures geomètriques i un fris de forja –simulant pintures rupestres- que narra el procés de construcció d’una central hidroelèctrica. De fet, les escultures es reprodueixen a bona part del complex, esquitxat de fantasies de ferro que representen flors, plantes i altres elements vegetals.

La central és subterrània (tipus caverna), a la qual s’accedeix a través d’una galeria de 250 metres de longitud, i compta amb tres turbines Francis d’eix vertical, amb una potència total instal·lada de 82 MW. 

Els Salts de Pasteral I i II
El Salt del Pasteral I, en servei des de 1962, és l’encarregat de laminar els recursos hidràulics procedents del Salt de Susqueda, amb l’objectiu d’aportar al riu Ter un cabal d’aigua constant. De la mateixa manera, i des de el seu marge dret, es deriven les aigües per al seu abastament a Barcelona.

La primera central hidroelèctrica situada al Pasteral va ser construïda l’any 1908 per la societat Electro Burés, S.A. Aquesta central va funcionar fins l’any 1961, moment en el que Hidroeléctrica de Cataluña, dintre del seu projecte d’aprofitament integral del riu Ter, arribà a un acord amb els propietaris de l’antic salt per tal de recréixer convenientment la presa, obtenint així un embassament de regulació diària. De la mateixa manera, es va instal·lar una nova central a peu de presa.

Aigües avall del salt del Pasteral I trobem la central fluent de Pasteral II, construïda per la societat Hidroeléctrica del Pasteral, que va ser posada en marxa l’any 1946 i que compta amb dos grups generadors operats per dues turbines Kaplan d’eix vertical. 

Antecedents, el naixement d’HECSA a Catalunya i la seva arribada a Girona
A finals de s. XIX, el riu Ter contenia una gran quantitat d’aprofitaments industrials i hidroelèctrics de mitjana i petita envergadura i ja havia estat objecte d’estudi per emprenedors del moment, que veien la possibilitat d’executar importants infraestructures hidràuliques a la seva conca.

La primera gran iniciativa empresarial que va projectar la construcció d’un gran salt d’aigua al riu Ter va ser de ‘Saltos del Ter, S.A’ (1905) qui, després d’unificar diverses concessions, va estudiar l’execució d’un aprofitament hidroelèctric amb l’objectiu de transportar gran quantitat d’energia elèctrica a Barcelona. Tot i que el projecte no va executar-se mai, l’any 1923, l’empresa Catalana de Gas y Electricidad, S.A (1912), una societat resultat de la refundació de l’empresa gasista Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas en afegir els actius elèctrics de la Central Catalana de Electricidad, S.A (1896), va adquirir les concessions de Saltos del Ter i, entre elles, la de l’aprofitament hidràulic del riu Ter.

Catalana de Gas y Electricidad, el 29 de juny de 1946, amb l’objectiu de dur a terme un projecte hidràulic d’envergadura al Ter, va impulsar la creació de la societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A. (HECSA), una empresa amb la finalitat de produir, transportar, distribuir i vendre energia elèctrica, aprofitant els recursos hidràulics de Catalunya i Aragó. Així, HECSA, va dissenyar i executar un pla d’aprofitament hidroelèctric i de regulació integral del riu Ter, entre Roda de Ter (Osona) i El Pasteral (la Selva).
       Imprimir       Enviar a un amic      
      

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Més notícies de: Societat

Societat // Blanes
Fotografia: L´Hospital de Blanes / Corporació de Salut del Maresme i La Selva
19/10/2017 07:44

Salut confirma que el brot de legionel·losi a Blanes ha afectat fins ara un total de 12 persones

Tots els casos tenen patologia de base o edat avançada, i viuen o han estat al municipi durant el període d’incubació. Els símptomes van començar entre el 22 de setembre i el 14 d’octubre.
Comentaris (0)
Societat // Riells i Viabrea
Fotografia: La primera sessió del CIM va tenir lloc ahir dimecres. / Ajuntament
19/10/2017 07:30

Arrenca el Consell d'Infants Municipal de Riells i Viabrea treballant les festes locals

Concretament, els infants van posar a prova els seus coneixements sobre les celebracions que actualment tenen lloc al municipi i van fer una pluja d'idees amb propostes de noves festes.
Comentaris (0)
Societat // Lloret
19/10/2017 07:23

Lloret inicia un projecte amb la Fundació Alícia per potenciar l'oferta gastronòmica de la destinació

L’objectiu és establir elements de discurs que mostrin la singularitat gastronòmica del municipi com una destinació amb personalitat pròpia i així donar a conèixer la qualitat de la seva oferta.
Comentaris (0)
Societat // Blanes
18/10/2017 07:04

Detinguts dos joves per un robatori amb violència i intimidació a dues menors a Blanes

Els lladres acabaven d’intentar robar la bossa de mà d’una de les menors, i en no aconseguir-ho van agredir-la amb un cop de puny i la van amenaçar de mort amb una pistola.
Comentaris (0)
Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar