Societat // Susqueda // Comarca
Fotografia: Obres de construcció de la presa de Susqueda. / Endesa
06/10/2017 06:45

Es commemoren 50 anys de la posada en servei de la central hidroelèctrica de Susqueda

La instal·lació, que va entrar en funcionament el 5 d’octubre de 1967, forma part del complex Sau-Susqueda-El Pasteral, i atén el subministrament d’aigua a Barcelona i a Girona.

Redacció

Ahir, 5 d'octubre, va fer cinquanta anys que va entrar en servei la central hidràulica de Susqueda, que forma part del complex hidroelèctric CH Sau-CH-Susqueda-CH Pasteral, construït per l’antiga societat Hidroeléctrica de Catalunya, S.A. (HECSA), actualment pertanyent a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa. HECSA va ser l’encarregada de dissenyar i executar un sistema d’aprofitament hidroelèctric i de regulació del riu Ter per atendre l’abastament d’aigua a Barcelona i a Girona-Costa Brava, així com els regadius de la demarcació de Girona. 

El Salt de Sau
El Salt de Sau, en servei des de 1963, és el superior del sistema. La seva presa de 83 metres d’alçada va ser construïda per l’Estat i és propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua. La societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A, però, va ser l’encarregada de construir i explotar la central hidràulica a peu de presa. La central és subterrània, amb dos grups generadors instal·lats al fons d’uns pous de 65 metres de profunditat i amb un parc de transformació a la superfície. Presenta un desguàs de 2.000 metres de longitud ubicat a un nivell inferior al que correspon al màxim de l’embassament de Susqueda.

El Salt de Susqueda
El Salt de Susqueda, en servei des de 1967, és l’intermedi i més important dels tres que composen el complex. A part de la funció de generació d’electricitat d’origen hidràulic, l’embassament de Susqueda compleix la funció de regulació dels recursos hídrics del tram inferior del riu Ter abans de la seva desembocadura al Mediterrani i de satisfer els plans de regadius de les comarques de Girona i com a capçalera de l’abastament d’aigües a Barcelona. La gran capacitat de l’embassament permet, a més, laminar les avingudes d’aigua que es produeixen al Ter, de manera que col·labora de forma eficaç amb la limitació de les inundacions a la ciutat de Girona i municipis del voltant.

La presa (1963-1967) de tipus volta amb doble curvatura, de 135 metres d’alçada, 360 metres de longitud i una capacitat útil de 199.7 hm3, va ser obra de l’enginyer Arturo Rebollo i compta amb dues torres de 105 metres d’altura i 12 metres de diàmetre que compleixen la funció de presa d’aigua. Aquesta aigua és conduïda cap a la central, situada a 3.500 metres aigües avall de la presa, a través d’una galeria a pressió de 4.3 metres de diàmetre. La presa està travessada per una xarxa de galeries situades a vuit nivells diferents que, juntament amb la galeria perimetral, té com a missió fonamental el control de l’estructura.

Una de les singularitats de la central hidràulica de Susqueda és, precisament, el seu arquitecte, Arturo Rebollo, que va introduir un seguit d’elements arquitectònics i decoratius aliens completament a l’enginyeria elèctrica que fan d’aquesta central una instal·lació única a Catalunya i arreu d’Espanya. Així, l’interior d’una part de la presa és buida i s’ha convertit en una sala hipòstila amb dues fileres de columnes hiperbòliques convertides en làmpades, una escala de cargol (de forma helicoïdal) de formigó sense eix central (una revolució en l’enginyeria de l’època), un túnel d’accés a la central amb il·luminació futurista, i la sala principal (sostre d’on s’ubiquen les turbines) vestida amb escultures geomètriques i un fris de forja –simulant pintures rupestres- que narra el procés de construcció d’una central hidroelèctrica. De fet, les escultures es reprodueixen a bona part del complex, esquitxat de fantasies de ferro que representen flors, plantes i altres elements vegetals.

La central és subterrània (tipus caverna), a la qual s’accedeix a través d’una galeria de 250 metres de longitud, i compta amb tres turbines Francis d’eix vertical, amb una potència total instal·lada de 82 MW. 

Els Salts de Pasteral I i II
El Salt del Pasteral I, en servei des de 1962, és l’encarregat de laminar els recursos hidràulics procedents del Salt de Susqueda, amb l’objectiu d’aportar al riu Ter un cabal d’aigua constant. De la mateixa manera, i des de el seu marge dret, es deriven les aigües per al seu abastament a Barcelona.

La primera central hidroelèctrica situada al Pasteral va ser construïda l’any 1908 per la societat Electro Burés, S.A. Aquesta central va funcionar fins l’any 1961, moment en el que Hidroeléctrica de Cataluña, dintre del seu projecte d’aprofitament integral del riu Ter, arribà a un acord amb els propietaris de l’antic salt per tal de recréixer convenientment la presa, obtenint així un embassament de regulació diària. De la mateixa manera, es va instal·lar una nova central a peu de presa.

Aigües avall del salt del Pasteral I trobem la central fluent de Pasteral II, construïda per la societat Hidroeléctrica del Pasteral, que va ser posada en marxa l’any 1946 i que compta amb dos grups generadors operats per dues turbines Kaplan d’eix vertical. 

Antecedents, el naixement d’HECSA a Catalunya i la seva arribada a Girona
A finals de s. XIX, el riu Ter contenia una gran quantitat d’aprofitaments industrials i hidroelèctrics de mitjana i petita envergadura i ja havia estat objecte d’estudi per emprenedors del moment, que veien la possibilitat d’executar importants infraestructures hidràuliques a la seva conca.

La primera gran iniciativa empresarial que va projectar la construcció d’un gran salt d’aigua al riu Ter va ser de ‘Saltos del Ter, S.A’ (1905) qui, després d’unificar diverses concessions, va estudiar l’execució d’un aprofitament hidroelèctric amb l’objectiu de transportar gran quantitat d’energia elèctrica a Barcelona. Tot i que el projecte no va executar-se mai, l’any 1923, l’empresa Catalana de Gas y Electricidad, S.A (1912), una societat resultat de la refundació de l’empresa gasista Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas en afegir els actius elèctrics de la Central Catalana de Electricidad, S.A (1896), va adquirir les concessions de Saltos del Ter i, entre elles, la de l’aprofitament hidràulic del riu Ter.

Catalana de Gas y Electricidad, el 29 de juny de 1946, amb l’objectiu de dur a terme un projecte hidràulic d’envergadura al Ter, va impulsar la creació de la societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A. (HECSA), una empresa amb la finalitat de produir, transportar, distribuir i vendre energia elèctrica, aprofitant els recursos hidràulics de Catalunya i Aragó. Així, HECSA, va dissenyar i executar un pla d’aprofitament hidroelèctric i de regulació integral del riu Ter, entre Roda de Ter (Osona) i El Pasteral (la Selva).
       Imprimir       Enviar a un amic      
      

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Més notícies de: Societat

Societat // Lloret
Fotografia: La fira va tenir lloc a Barcelona del 28 al 30 de novembre. / Ajuntament
11/12/2017 07:36

Lloret, present a la IBTM, una de les principals fires internacionals de congressos i esdeveniments

Durant els tres dies de fira, el Lloret Convention Bureau es va entrevistar amb una trentena d’organitzadors internacionals dels mercats prioritaris del municipi, com són Regne Unit, França, centre d’Europa o els països nòrdics.
Comentaris (0)
Societat // Blanes
Fotografia: La festa va tenir lloc aquest passat dissabte a la tarda. / Ajuntament
11/12/2017 07:15

Creu Roja recull una trentena de joguines noves durant la Festa de l'Infant de Blanes

El mal temps va deslluir una mica la celebració, especialment durant el matí. La propera jornada de recollida de joguines es farà el matí del diumenge 17 al Passeig de Mar.
Comentaris (0)
Societat // Comarca // Santa Coloma
Fotografia: L´Escola d´Adults Municipal de Santa Coloma acollirà la formació. / Escola d´Adults
10/12/2017 07:30

Nou curs gratuït d'anglès del Consell Comarcal especialitzat en gestió comercial per a persones a l'atur

El president de l'ens, Salvador Balliu, ha manifestat la voluntat de continuar treballant en aquesta línia per tal que “la comarca de la Selva sigui un territori d’oportunitats”.
Comentaris (0)
Societat // Hostalric
Fotografia: Edifici de la Casa de la Vila d´Hostalric. / La Selva Comunica
09/12/2017 07:30

Hostalric inicia dilluns les votacions per decidir les propostes dels Pressupostos Participats 2017

La novetat d’enguany es troba en el fet que, a banda de votar pel sistema d’urna tradicional, també es podrà fer mitjançant l’App gratuïta ‘Hostalric és Smart’.
Comentaris (0)
Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar