10/03/2015

Descentralització interessada

Sergi Prat-Bagudanch

Dimecres 4 de març. La final de la Copa del rei ha quedat definida, la jugaran el FC Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao el 30 de maig. Ara bé, el lloc on es disputarà, per ara, es desconeix. Mestalla, un recinte en plena degradació, té tots els números de ser-ne la seu tenint en compte la impossibilitat d'utilitzar el Vicente Calderón i el Lluís Companys – tenen concerts programats – i la poca predisposició dels finalistes de cedir els seus estadis. Ara és quan un pensa: i el Santiago Bernabéu?
 
Gran capacitat, equidistància geogràfica, infraestructures modernes... són molts els punts que reuneix el feu blanc per, si més no, tenir-lo en compte com a possibilitat. Però, per què sorgeix la polèmica tan bon punt es concreta la final entre catalans i bascos?
 
Descentralització. Un dels arguments més emprats per aquells que es creuen l'Espanya descentralitzada o per aquells que no es defineixen com a centralistes en públic però que en la intimitat s'emocionen pensant «en tiempos pasados». En el cas que el Santiago Bernabéu no sigui la seu, frases com «No queremos dar más armas a los nacionalistas para que nos traten de centralistas» o «¡Siempre se quejan! Si lo hacemos en Madrid porque lo hacemos en Madrid, si lo hacemos fuera porque lo hacemos fuera. ¡Basta ya!» poden ser les més habituals... i les més suaus.
 
Preservar la imatge institucional. Tenint en compte que la Copa del Rei té una repercussió mundial a l'alçada de la Super Bowl, qui amb dos dits de front vol omplir un estadi amb 80.000 nacionalistes republicans xiulant l'himne sagrat? No fa tant, amb poc més de 40.000, no es podia ni sentir la lletra! A més, una persona tan admirable com Felip VI, que ha persistit 46 anys per superar les oposicions a Rei, no es mereix una xiulada, sinó un aplaudiment a la perseverança.
 
Mesura preventiva. Us imagineu el FC Barcelona fent la volta d'honor amb la copa a les mans d'un Piqué amb l'estelada penjada al coll i l'himne del Barça sonant a tot drap? O l'Athletic amb tot d'ikurriñas i pancartes reclamant la repatriació dels presos bascos onejant al Bernabéu mentre s'escolta euskera pels altaveus? Els col·lectius tolerats fins fa dos dies als recintes esportius són coneguts per ser gent pacífica i molt empàtica amb la perifèria hispànica, però «tonterías las justas».
 
Davant d'una decisió es tenen – o s'haurien de tenir en compte – els pros i contres de prendre-la o no. En aquest cas estem parlant d'un esdeveniment esportiu que hauria de buscar el màxim aforament per tal que els aficionats puguin gaudir d'un bon espectacle en directe. Certament, aquí apareixerien alguns dels arguments citats anteriorment, però és aquí quan se'ls hauria de desmuntar la coartada, perquè tots els punts estan subjectes a qüestions polítiques i fanatismes irracionals. A més, cal recordar que a l'estadi si congregaran barcelonistes i seguidors de l'Athletic Club, i tots sabem que es pot ser del Barça i no ser català ni conèixer què és Catalunya.
 
Alguns podrien dir que el tema de la capacitat és una excusa per obligar l'elecció del Bernabéu. Estem d'acord en què a menys capacitat, menys entrades, menys possibilitats en els sortejos propis dels clubs i més cares les entrades a la revenda? Doncs això.

Sergi Prat-Bagudanch
Mestre de Primària
@SergiPrat

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar