16/11/2016

"Torna, oi que tornaràs?"

Àdam Bertran

En el món de l’educació recorres moltes escoles. Sobretot els primers anys. Aquells anys en què acabes de sortir de la universitat i t’insereixes al món laboral. Un món laboral amb més incerteses que garanties.

De cada escola, t’agradi o no, aprens diferents coses que t’enduràs per sempre més en el dia a dia de la professió. També coneixes persones. Persones que saps que hi seguiran sent sempre. 

Persones. Sí. Hi som. L’educació la fem les persones i per tant són aquestes persones les que ens permeten dir que al sistema educatiu hi ha el capital humà necessari per revertir aquesta situació de pessimisme generalitzat del model educatiu. Podem deixar de tenir ‘guarderies’ i passar a tenir escoles bressol, deixar de tenir escoles d’ensenyament memorístic, per passar a tenir escoles d’aprenentatge respectuós, etc. I això ho podem aconseguir nosaltres. Els i les mestres que hi som treballant. Els i les mestres que s’inseriran en els propers anys. Amb voluntat i ganes de poder revertir tot allò que no ens agrada.

Però les escoles, no sé si per definició o tradició, són institucions conservadores. Els canvis costen. Que hi entri algú de nou és vist amb reticències. La principal dificultat a innovar no és escoltar el ja tradicional ‘això sempre ho hem fet així’, sinó que et diguin ‘sí, endavant...’, i després acaben fent el mateix de sempre. Una cosa la pots rebatre, argumentar, parlar, intercanviar opinions, etc. L’altra, primer l’has de detectar, descobrir, analitzar, i finalment intentar veure les possibilitats de canvi reals que hi pot haver darrera d’aquesta actitud. I en funció d’això actuar. Actuar d’una manera o d’una altra.

I el tornar a l’escola, després d’haver-ne marxat, sempre es converteix en una mena de ritual que tots ens autoimposem. Quan marxes et diuen “torna, oi que tornaràs?”. És una d’aquelles frases que sents de gairebé tothom. Dels més afins i també del Col·lectiu dels Conspiradors Impulsius (amb representació a totes les escoles). Però en realitat estan molt bé sense tu. La vida continua. Quan marxa una persona n’arriba una altra que ocupa el seu propi espai i tot l’equip s’adequa a la nova realitat. Tot segueix el seu ritme i tu, esdevens passat. I el passat sempre és una llosa quan ens torna fins al present. O no?

Podeu fer-me arribar els vostres comentaris o opinions al respecte.

Àdam Bertran  - Un més
Mestre i psicopedagog
www.adambertran.cat
www.gebre.cat

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar