04/03/2015

La cantarella dels fons públics

Enric Vidal Rodà

Darrerament rebroten amb força iniciatives que pretenen millorar l’educació pública, un objectiu que tots hauríem de subscriure per al bé de la nostra gent i del nostre futur com a país. Malauradament, però, en el rerefons de moltes de les propostes que escolto i llegeixo, continuo detectant un déjà-vu de cantarelles ideològiques i viscerals. 

Una vegada més, les mateixes veus de sempre ens volen persuadir que per tal de millorar l’escola pública el primer pas és estatalitzar totes les escoles concertades, començant, és clar, per les que tenen un ideari cristià. Aquesta vella proposta s’emmarca en una de les estupideses cròniques de la nostra cultura social que tan magistralment va denunciar Xavier Roig a La dictadura de la incompetència: la iniciativa pública és intrínsecament bona, la privada és intrínsecament malèvola. Els diners públics en mans de l’administració generen per defecte igualtat i cohesió social; gestionats per mans privades, els fons públics afavoreixen totes les xacres socials: el classisme, el racisme, la violència de gènere...

Situar la millora en la destrucció de l’altre, en lloc d’adoptar una sana autocrítica, és una postura que, si fos individual, requeriria llargues teràpies de divan. Els fons públics mai no seran suficients en cap àmbit, perquè la persona és un ésser de desig. Però en el món educatiu ens hem de plantejar si continuem ancorats en el desig, la queixa i la reivindicació constant precisament perquè ens faria massa mal afrontar les pròpies insuficiències. L’èxit escolar és massa complex per supeditar-lo a la destrucció d’un model escolar que no ens agrada. Que no ens agrada perquè el que nosaltres volem és la diversitat, és clar...

Calen accions valentes i concretes per millorar les grans desigualats que pateix el sistema escolar català. I, en aquest sentit, m’ha agradat llegir les conclusions d’un recent informe de la Fundació Bofill sobre la millora de l’equitat a Catalunya, el qual, entre altres sàvies recomanacions, posa l’accent en el finançament dels centres en funció de la població escolar que atenen, i reconeix que la millora de l’equitat ha de ser un procés holístic. 

Per millorar l’educació no n’hi ha prou amb projectar una mirada política i economicista sobre el sistema, sinó que cal reivindicar el poder de l’acció humana per sobres dels determinismes. Només així es podran capir i valorar els motius pels quals centres públics situats en nivells socioeconòmics molt semblants obtenen resultats acadèmics diferents. A l’era dels iPads, cal recordar que la tecnologia punta del sistema educatiu és el mestre. Un mestre que ha d’estar orientat a l’esperança, obert a aprendre durant tota la vida. Sempre disposat a bategar amb un cor de pedagog, amb la suficient iniciativa, responsabilitat social i sentit crític per evitar que els fàcils eslògans el converteixin en un demagog impotent.

Enric Vidal Rodà
Professor

Comentaris

Miquel Riera // 04-03-2015 18:57 - Girona
Totalment d´acord! A veure quan tindrem un sistema avaluatiu de centres que afavoreixi l´excel·lència en el treball.

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar