03/03/2015

3+2 vs 4+1: la forma no canvia el fons

Àdam Bertran

La setmana passada vèiem com un grup d’uns 300 estudiants acompanyats per alguns professors i membres del rectorat de la UdG es manifestaven en contra la reforma que el senyor Wert està impulsant des del seu ministeri.

Aquesta reforma, una de les coses que diu (que va ser el que es va aprofitar per fer el lema de la manifestació) és que la regulació dels estudis puguin ser flexibles segons característiques de cada universitat. És a dir, deixa la porta oberta a que dels quatre anys de grau i un de màster que actualment hi ha vigent a tot el Regne d’Espanya (juntament amb Xipre, Turquia, Armènia, Kazajistan i Geòrgia) o bé als tres anys de grau i dos de màster (que està vigent a tota la resta d’Europa). 

A partir d’ara les universitats del Regne d’Espanya podran triar entre l’opció del 4+1 o el 3+2 segons els convingui més. 

Fa anys, quan es van implementar els graus es va prendre la decisió del 4+1 en gran part per acontentar els rectors universitaris que veien en el mercat llatinoamericà una opció de mantenir el número d’estudiants, facilitant la mobilitat amb aquests països. Ara la decisió deu venir de l’evidència d’haver de poder oferir el 3+2 com a tota Europa s’està fent, però no ser prou agosarats com per dir prou al 4+1. Cobardia política, que provoca que seguirem tenint un país de pandereta. Cap novetat.

El problema és que quan s’implementaven els graus, jo era el Coordinador General del Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona. En aquella època ens vam tancar a la Facultat d’Educació i Psicologia 100 dies per a protestar contra la implantació del 4+1 i exigint el 3+2 com a mesura per a racionalitzar els estudis i facilitar la mobilitat que, al cap i a la fi, era un dels factors claus de l’EEES (Pla Bolonya). No ens en vam sortir, tot i que la majoria de responsables polítics de la institució ens donaven la raó pels passadissos. Però “no s’hi pot fer res”.

Ara precisament s’han manifestat el Consell d’Estudiants actual i una bona part dels estudiants per just el contrari. No ho critico, simplement ho constato. I intentaré explicar el per què.

Resulta que el bon olfacte fa entreveure un seguit de perjudicis contra les classes més desfavorides i amb més dificultats d’accés.

Si ho penseu bé, èpoques enrere les classes dirigents van crear l’escola per a poder educar els seus fills en front de la resta del poble. Quan tot el poble va accedir a l’escola, van crear l’institut (en totes les seves etapes i modalitats, que al llarg dels segles ha anat canviant). Quan tothom va poder accedir a l’institut, van crear el batxillerat, la universitat, els postgraus i màsters, els doctorats... Tot això creant a la societat la necessitat de tenir superada cada una d’aquestes etapes superades per tal de poder aconseguir un treball digne i per tant, per tal de tenir una qualitat de vida dignes.

Ara que l’educació és pública, tot fa pensar que el pas del 4+1 al 3+2 provoqui un encariment de preus dels màsters, ja que la majoria d’universitats s’han empescat estratègies per organitzar-los a través de centres adscrits i per tant, no estar subjectes als preus marcats pel govern (que tot i ser públics, massa selectius que són!).

Tot i així a mi personalment em costa fer-me meu el lema del “No al 3+2!”. Precisament perquè durant molts anys vaig estar lluitant a favor del 3+2. Ara l’aplicaran, i ho faran malament. Ho faran per raons econòmiques (calculen que s’estalviaran 150 milions d’euros, menys professors...) i no per raons pedagògiques o organitzatives dels estudis o de mobilitat europea o de racionalització horària o de compatibilitat de la vida laboral o familiar amb l’acadèmica... Tinc la sensació que per fi es farà el 3+2 però no tindré la sensació de victòria perquè serà una oportunitat perduda per a fer les coses bé. Per a fer net. 

Però no, ho faran perquè volen. Per marcar distàncies amb l’anterior govern, per desestabilitzar el sistema universitari (un cop més!). Ho faran pel que voldran... però ho faran sense consens. Sense el suport del món acadèmic universitari. 

Una oportunitat perduda.

Àdam Bertran
Mestre i psicopedagog
www.adambertran.cat
www.gebre.cat

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar