22/04/2016

Professionals de l’esperança

Enric Vidal Rodà

Vivim immersos en un moment educatiu molt intens. Per a molts, l’escola és una institució tradicional que cal transformar amb caràcter d’urgència per fer front als reptes incerts d’un nou segle que tot just comença, però que avança a ritme trepidant a remolc de les innovacions tecnològiques. En un món on l’aprenentatge és accessible a través d’una multiplicitat de canals i dispositius, l’escola sembla haver perdut el monopoli de la transmissió del saber.  Els docents estan assedegats de canvi, però la brúixola que ha de marcar el nou rumb encara no els és prou visible.  L’escola obre una tímida porta a la tecnologia, contemplant-la a voltes com una aliada, a voltes com una amenaça. 

Davant d’aquest panorama en ebullició, convé recordar amb fermesa que l’educació escolar en majúscules serà sempre una tasca humana, un triangle de compromisos i complicitats entre el mestre, l’alumne i la família. Convé recordar que l’escola gaudirà d’una tecnologia punta en la mesura que compti amb mestres compromesos, honestos, amb la valentia suficient d’ensenyar a saber ser i a saber estar a través d’una assignatura. Amb el coratge suficient de gosar erigir-se en autoritats quotidianes de coherència en un món mancat de referents.

Podem fer bullir debats estèrils sobre titularitats, fons públics i confrontacions polítiques, però al final del carrer bona part del que passa a les classes acaba condensat en una contemplació. Tot comença o tot acaba en la qualitat de la mirada que el mestre projecta en la vintena i escaig de projectes vitals que es troba quan entra dins l’aula. Amb els mateixos recursos, amb la mateixa dotació pressupostària, la mirada del docent pot ser de desesperació, de condemna,  d’impotència o d’esperança.

En un món mancat de certeses, ara més que mai necessitem professionals de l’esperança a les aules. Mestres que projectin mirades brillants i personalitzades, que convidin a cada alumne a desplegar tot el que són capaços de ser. Potser és aquesta, la innovació que es mereixen tots els alumnes del món: el premi de la mirada constantment renovada del mestre, malgrat l’error, malgrat el suspens, malgrat totes les prediccions deterministes del fracàs. 

A la porta de l’infern de la Divina Comèdia, Dante hi va col·locar aquesta inscripció: “Abandona l’esperança si entres aquí”. A les portes de totes les aules del món hi ha un advertiment invisible per a cada docent: “sense esperança, no hi gosis entrar”. I és que l’èxit escolar és una recopilació de gestos invisibles, embolcallats d’esperançador inconformisme. 

Enric Vidal Rodà
Professor

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar