16/02/2016

Meteorologia popular per la Candelera

Pep Anton Vieta

(Article publicat a la revista RECVLL de Blanes)

Si la Candelera riu, el fred és viu…

El passat 2 de febrer vàrem celebrar la festa de la Candelera. Segons el calendari litúrgic cristià recordem la presentació de Jesús al temple, 40 dies després del seu naixement, i la purificació de la Mare de Déu, ritus que s’acompanyava de l’encesa i benedicció de candeles. Per aquest motiu, el dia de la Candelera és tradicional desmuntar el pessebre, que ha estat present a les nostres llars durant totes les festes nadalenques. Però des del punt de vista de la ciència popular, la Candelera és un dia per mirar el cel, un dia per fer prediccions meteorològiques sense necessitat de baròmetre.

La meteorologia és i ha estat una ciència molt propera a les persones, pel seu efecte directe a la nostra vida quotidiana. Des de temps immemorial observem el cel i, amb els coneixements de meteorologia popular, intentem predir el temps per a les properes hores. Catalunya és un país de moltes dites populars i concretament destaquen, pel seu ús freqüent, les que es troben relacionades amb la meteorologia. D’aquesta manera ens fixem amb les postes de sol rogenques, en l’estat de la mar, en la direcció del vent o en la forma que presenten els núvols. En aquest cas, més que la curiositat, ha estat la necessitat la que ens ha portat a fixar-nos en els fenòmens atmosfèrics i a aprendre a predir els canvis de temps. Si plovia, els terrassans no podien treballar la terra i si s’acostava un fort temporal, els pescadors no sortirien en mar.

Tornant al tema del present article, proposo fer un viatge fins Amèrica del Nord per descobrir un curiós mètode de predicció del temps el mateix dia de la Candelera o, tal i  com l’anomenen els nord-americans, Dia de la Marmota (Groundhog Day).

Cada 2 de febrer, quan es troben a l’equador de l’hivern, els nord-americans també surten al carrer per a intentar predir el final o la continuïtat de les baixes temperatures. Però qui fa la predicció no és pas un meteoròleg professional, ni els mateixos ciutadans observant el cel, tal i com fem per la nostra Candelera, sinó que es tracta d’una marmota.

La marmota és un rosegador que, durant els mesos més freds de l’any, hiberna. Roman al seu cau en aquest estat d’hipotèrmia regulada entre 3 i 6 mesos, en funció de la climatologia de la zona. El procediment seguit per a la predicció meteorològica durant el Dia de la Marmota consisteix en fer sortir una marmota del seu cau. Al trobar-se a la superfície, si la marmota veu la seva ombra torna a entrar al seu cau espantada. En aquest cas s’interpreta que la predicció de la marmota és la de “6 setmanes més de fred”. Si, pel contrari, la marmota surt del cau i no veu la seva ombra, romandrà tranquil·la a la superfície. La marmota acaba de predir que “la primavera es troba a la cantonada”. Aquesta segona ha estat la predicció d’enguany. 

Fixem-nos que el protocol empíric de fons és el mateix que el de la nostra dita popular de la Candelera. Si fa sol (la Candelera riu o la marmota veu la seva ombra i torna al cau) diem que encara ha de fer fred, en canvi si tenim precipitació (la candelera plora o la marmota no veu la seva ombra) la predicció és la de final del fred.

El lloc més famós (i l’original -als EUA, ja que la tradició sembla que tindria els seus primers orígens a Alemanya-) de la celebració del Dia de la Marmota és Punxsutawney (Pennsilvània) amb la seva marmota Phil. Enguany s’ha celebrat el 125è aniversari de la predicció de la marmota Phil (m’imagino que l’animal l’han anat renovant, encara que sempre l’anomenin de la mateixa manera com si fos un mateix individu). Aquesta popularitat, fins i tot, va portar a aquesta marmota i la seva població a Hollywood, a l’ésser protagonistes de la pel·lícula americana “El dia de la Marmota”, de 1993. Però, actualment, aquesta tradició no només es celebra en aquesta població de l’estat de Pennsilvània, sinó que s’ha estès en altres poblacions nord americanes com per exemple la ciutat de Nova York (amb la marmota Charles G. Hogg). Un cas molt curiós, que trobo que cal citar, és el de la població de Lilburn (Geòrgia), on la marmota General Beauregard Lee fins i tot ha estat dues vegades nomenada Doctor Honoris Causa. General Beauregard Lee (recordem, una marmota) és “Doctor of Weather Prognostication” per al University of Georgia i “Doctor of Southern Groundology” per la Georgia State University. Els americans, potser en fan un gra massa de tot plegat.

Si hem de fer cas a la meteorologia popular i a les marmotes, a casa nostra el fred ens seguirà acompanyant, en canvi a la costa est d’Estats Units podran gaudir d’una primavera avançada. Però, tot i el romanticisme d’aquestes tradicions, si no volem agafar un bon constipat aconsello seguir les prediccions d’en Tomàs Molina.

Pep Anton Vieta
Químic
pepquimic.wordpress.com

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar