23/06/2015

Bicèfals

Enric Vidal Rodà

Som encara hereus d’una visió del món que durant segles va fragmentar l’experiència humana en dues esferes separades: l’esfera pública i l’esfera privada. Durant segles, la biologia va dictar el destí de la persona, i homes i dones venien al món per quedar reclosos en dos mons que mai no s’unirien: les dones es quedaven a l’esfera invisible de la llar, de la reproducció, i els homes poblaven el món social i laboral, el prestigiós reialme visible de la producció. 

Sortosament, reproducció i producció són esferes que cada vegada més són compartides. Enrere, per exemple, han quedat els temps en què les dones donaven a llum a la sala de parts mentre els marits es quedaven fumant pels passadissos dels hospitals. Ara tenim hospitals sense fum, i els marits estan presents a la sala de parts, i acaronen les mans de les seves dones quan aquestes s’esquerden de dolor mentre apreten per fer sortir el caparró d’un nadó que els canviarà la vida des del primer plor.

De tota manera, hi ha notícies i comentaris que sovint reivindiquen la separació d’esferes. Davant l’afer Clinton amb la seva becària, o la recent infidelitat de François Hollande, se senten comentaris del tipus: “La seva vida privada tant me fa. El que m’interessa és que sigui un bon polític”. Fins a quin punt és legítima aquesta radical separació entre les dues esferes? Aplicaríem el mateix criteri si el polític en qüestió fos un excel·lent gestor però tingués una filla il·legítima captiva al soterrani de casa seva a qui abusés sexualment? Evidentment que no. 

L’argument que la vida privada no hauria d’incidir en l’esfera pública té la seva raó de ser quan es tracta de protegir el treballador contra discriminacions injustes, o bé garantir el legítim dret a la intimitat personal. I trobaríem moltes altres raons de pes. Però hi ha un aspecte de la nostra biografia que no hauríem de deixar obligatòriament enrere en entrar al món social i laboral: la nostra maternitat o paternitat.

La lògica empresarial de molts llocs de treball està dissenyada seguint un pressupòsit irreal segons el qual el treballador o treballadora no té vida privada; no és pare ni mare; no ha hagut mai d’administrar Dalcy a hores intempestives, o improvisar un cangur per rematar una gestió.

No hi ha pitjor sexisme que la lògica empresarial que diu implícitament a una treballadora: “optarà a la promoció laboral mentre es mantingui infèrtil”. Aquestes polítiques sovint les forgen homes empresaris que treballen com si no fossin pares.

Una revolució cultural pendent és la que farà que les dinàmiques empresarials i familiars entrin en diàleg i s’intercanviïn algunes de les seves receptes de funcionament. Us imagineu una empresa que inclogués a la seva missió estimar els seus treballadors? Segurament respirar aquest clima faria treballadors més productius. Us imagineu una família que gosés funcionar amb paràmetres d’eficàcia i optimització dels recursos? Amb menys caos tindrien més temps per construir temps de qualitat per estar junts.

És evident que família i empresa són àmbits diferents, i per tant no convé que estiguin governats per criteris idèntics. Però podrien compartir moltes més sinergies. Homes i dones no estem fets per viure com a éssers bicèfals, sinó en unitat de vida. Us proposo que reviseu el rendiment setmanal com a pare dels vostres fills com si es tractés d’una dedicació laboral: Els he dedicat les hores necessàries? He estat disposat a fer hores extres de pare? O bé: si això de fer de pare fos compromís laboral remunerat, el meu cap em renovaria el contracte a final d’any?

I és precisament aquest darrer interrogant el que m’acaba asserenant, perquè em deixa ben clar en quina de les dues esferes sóc totalment imprescindible i insubstituïble. Amb aquesta lliçó apresa, surto de casa cada matí disposat a prendre-m’ho tot amb un pessic de sal.

Enric Vidal Rodà
Professor

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Portada


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar