25/01/2015

E d'esport, E d'educació

Sergi Prat-Bagudanch

Aquests últims anys he visitat les graderies d'alguns camps municipals, bona part dels quals de la comarca de La Selva. En tots he comprovat que, malgrat no omplir amb milers d'espectadors les grades, existeixen comportaments pràcticament calcats als que apareixen als grans estadis.


Massa sovint s'ha associat l'esport local com un esbarjo per la mainada, un lloc on
cremar calories i, perquè no dir-ho, un aparador pels que es pensen que tenen un Messi o un Gasol en potència entre mans. Malgrat els intents i treball per part de molts organismes i persones per vincular l'esport amb valors com el respecte, guanyar en equip o aprendre dels errors per millorar, encara avui es pot palpar que s'avança massa lentament; possiblement, qui està convençut que l'esport és un reflex de la societat ja està fent tot el que pot, però existeixen massa focus que dificulten aquesta tasca.


Aquest passat dissabte 24 de gener, per exemple –en trobaríem molts casos, desafortunadament–, Cristiano Ronaldo – flamant Pilota d'Or 2014 – va reaccionar de forma violenta en una acció del partit Córdoba CF - Real Madrid CF. Acte seguit, mitjançant les xarxes socials va demanar disculpes admetent que s'havia equivocat. Ara bé, més enllà del que pugui comportar a nivell federatiu, aquesta jugada va generar una onada d'inputs que van degenerar, pràcticament a l'instant, en nous pals a les rodes per aquells que entenem l'esport com un agent educatiu més.


Òbviament, el jugador portuguès no és el culpable de tots els mals del món, però tant ell com altres esportistes mediàtics haurien de tenir en compte que són referents, volent-ho o no, per a milions de nens i nenes (i més quan estan practicant el seu esport). De la mateixa manera, la interpretació dels mitjans de comunicació i la forma de presentar el fet també hauria de ser acurada a la seva funció, informar, un punt que s'ha deixat una mica al marge i ha donat quota a la secció d'articulistes «hooligans» en busca de lectors i audiència. Tampoc se n'escapa l'espectador, sobretot l'adult; només calia veure els centenars de comentaris en els portals esportius que, malgrat els filtres existents, desprenien un tuf de fanatisme i violència verbal que no fan res més que maximitzar l'etiqueta de l'esport d'equip com a «generador de conflictes i vetllador de la ignorància popular».


Arribats aquí i fet l'anàlisi superficial de les diferents parts d'aquest còctel – la profunda pertoca als partícips de cada sector –, fóra bo que cadascú reflexionés si la seva actitud davant l'esport és saludable, si es permet gaudir de l'esport i els seus valors i què fa per no contribuir en la violència esportiva. Possiblement, molts dels que haurien de fer aquest exercici precisament no llegiran aquest escrit, però potser quedar en evidència els pugui ajudar a reflexionar. Personalment, ja porto uns anys animant als jugadors quan cometen l'error i aplaudint quan demostren persistència en aprendre'n i esdevenir millors jugadors, millors persones. 
 

Sergi Prat-Bagudanch
Mestre de Primària

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar