20/05/2015

Els avis s-avis

Enric Vidal Rodà

Desenganyem-nos: aquesta crisi l’està entomant el que els experts en família anomenen la solidaritat intergeneracional: des de fa anys, en aquest país hi ha molts pares i mares de família que han sobreviscut al calendari gràcies a les pensions dels avis. Uns avis savis, que van forjar l’arquitectura interior del seu caràcter en un món molt més convuls que el nostre, esquerdat per una guerra (in)civil, i rematat per una postguerra de carestia; un món en blanc i negre en el qual varen aprendre unes lliçons que van optar per mantenir silenciades i ocultes als seus fills durant massa temps. 

Un avis savis, que van haver de passar amb molt poc des de ben petits, i quan van aconseguir de somriure amb molt poc ja s’havien fet sobris i virtuosos. Un avis savis, que van aprendre que la vida era molt dura sense endurir-se, i que es van fer grans mentre es feien vells, ballant amb gràcia el tango de les agredolces adversitats. 

En aquesta crisi, molts avis savis han acollit fills i néts a casa. Han desempolsegat els secrets culinaris ancestrals per desafiar la mancança, i capbussant quatre patates més al guisat han aplegat els fills i els néts vora la mateixa taula, multiplicant els pans i els peixos de la solidaritat. I d’amagat han donat diners als fills, encabits en el mateix sobre doblegat en el qual recullen la pensió tot caminant cap al banc, rectes i dignes com el bastó que els acompanya. I molts fills han descobert que la cura dels altres és l’únic indicador de riquesa fiable que ens queda quan l’univers de les seguretats laborals i personals trontolla.

Jo vaig tenir la gran sort de compartir infantesa i adolescència amb uns avis savis. Als setanta anys, s’abraçaven enamorats, amb uns somriures bellament arrugats, i em donaven molta conversa. L’avi em parlava de les absurditats de la guerra, i del dia que va patir un impacte de bala que li va perforar el pit sense travessar-li el cor. L’àvia em parlava dels passadissos subterranis de Sant Pau que va recórrer quan la meva mare va caure malalta, i com que no existia la Seguretat Social es van haver d’empenyorar el que tenien i el que no tenien per costejar el tractament mèdic de la dona que em donaria a llum unes dècades més tard, un cop superada una forta malaltia. Un tractament mèdic que per costejar-lo van haver de deixar la casa dels seus somnis a mig fer. Una casa que cinquanta anys més tard jo reformaria amb la meva esposa per encabir-hi un projecte de vida.

Els avis savis amb els quals em vaig criar es van saber donar les mans fins i tot quan tot al seu volant es feia líquid i s’escolava d’incertesa. Van construir un matrimoni sobre la roca, estable com la tossuda seguretat que l’endemà sortiria el sol. Per això van ser capaços de burlar tota mena de destins i atzars. I jo vaig aprendre moltes de les seves lliçons de vida, sense pissarra ni guix.

Els de la nostra generació, serem també uns avis savis? Apuntalarem la vida en la roca de la convicció? O serem uns superficials? Improvisarem la vida privada, capgirant-ne les peces a plaer? Trairem la dona, o potser ni gosarem casar-nos-hi, per por a les etiquetes? Mentirem als fills, dient-los que tot és igual i tot val? Potser sí, que farem tot això. Però correm el perill de fer-ne una d’encara més grossa: quan tinguem les llars en runes, encara tindrem la vergonya de mirar indignats als mercats i l’economia, i els exigirem estabilitat. Fitarem irritats als polítics, i els exigirem compromís i principis, i sobretot que compleixin i que no ens enganyin. I ens acabarem la sopa individual de sobre, desviant la mirada del mirall. 

Enric Vidal Rodà
Professor

Comentaris

No s´han trobat comentaris

Deixa el teu comentari

Les notícies més llegides del dia
Subscripció al butlletí
Vols estar al dia de l´actualitat de ‪la Selva‬? Subscriu-te al nostre butlletí diari:
Enviar
L´opinió de la setmana
Josep Lluís Vidal

Com identificar les estafes a Facebook

Un Land Rover embolicat amb un...
Àdam Bertran

"Torna, oi que tornaràs?"

En el món de l’educació recorres...
Josep Lluís Vidal

L'avís legal de les cookies

L'any 2012 va entrar en vigor via...
Tieta Ratafia & CO

Botiga


Enviar per E-mail
Nom
Email
Missatge
Enviar